L’Art de projecte Titoyaya / Gustavo Ramírez

Aquest cap de setmana he tingut el goig de conèixer en Gustavo Ramírez,

un jove coreògraf molt prometedor i amb una gran trajectòria.  

Director actual del projecte Titoyaya.  Aplaudeixo al Mercat de les Flors la possibilitat que ens ha donat, per conèixer-lo, en un àmbit tant distès com ha estat el refrigeri pianístic de després de l’espectacle.

La coreografia que vaig veure abans “Lo que no se ve”

parla de les emocions que comporten les llunyanies, les distàncies físiques entre persones que importen i que s’estimen. Les reconstruccions de rutines i funcionaments diaris, acostumar-se a les pèrdues i, malgrat tot, tornar a crear un microsistema que ens permet mantenir l’equilibri emocional. Els guanys i les pèrdues, allò que tenim i allò que sentim, la necessitat de pertànyer a algun lloc i la capacitat de l’ésser humà de tornar a començar fins i tot deixant enrere vivències i persones que formen part d’un mateix.

Gustavo Ramírez ha estat nomenat recentment director artístic de Luna Negra Dance Theater de Chicago, fundat el 1999 per Eduardo Vilaro, prestigiós coreògraf i ballarí d’orígen cubà. Aquesta companyia ha estat una plataforma i un referent per donar veu a coreògrafs llatins als EUA.

Ramírez va crear l’any 2006 el projecte Titoyaya després d’haver format part com a intèrpret de prestigioses companyies com el Ballet de Víctor Ullate (Madrid), la Nederlands Dans Theatre (Holanda) o la Hubbard Sreet Dance Company (Chicago). La seva dilatada trajectòria creativa l’ha dut a treballar com a coreògraf en diverses agrupacions internacionals. Alguns exemples són l’Hamburg Ballet, l’Abcdance Company, el Nederlands Dans Theater II, el Ballet de Carmen Roche, CND, IT Dansa i Teatres de la Generalitat Valenciana.

Actualment alterna la seva tasca de coreògraf per a companyies internacionals amb el projecte Titoyaya, en el qual desenvolupa les facetes de director, coreògraf i intèrpret. Lo que no se ve és la seva tercera creació després de Retrato de Oscar Wilde, Manera i Moniquilla y el Ladrón de Risas.  

Aquí podeu veure un fragment de l’espectacle.

I aquí el podem veure a ballar a ell, entre d’altres fantàstics ballarins.
Quina meravella!


Bona Dansa! 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: