L’Art de la Companyia de Dansa: Bebeto Cidra

       Aquest cop m’he assegurat de que no se suspengués l’espectacle abans d’anunciar-lo, i l’he anat a veure abans a l’Institut del Teatre de Vic, així que qui vulgui dansa aquest cap de setmana, pot anar veure la tercera part de la trilogia sobre les Suites per a Violoncel de Johann Sebastian Bach.

Podem veure-hi l’Art de la Companyia de Dansa Bebeto Cidra amb la direcció de Guido Tuveri, ballarí i coreògraf de Sardenya que aplica un mètode d’introspecció creativa que ell mateix ha desenvolupat. Un mètode que consisteix en “deixar la ment de banda” i ballar “connectat amb el moment en què estàs ballant, i no amb el resultat” i per descomptat la interpretació en directe del violoncelista, Marçal Ayats que toca de manera extraordinària. Només d’escoltar-lo ja n’hi hauria prou. Però l’Art d’ells té més per donar i tots aquests artistes ens desperten la bellesa i ens acosten amb aquesta obra a l’espiritualitat de Johann Sebastian Bach , duent-nos a aquells racons més íntims que normalment són invisibles als ulls de l’espectador. Es parteix d’un viatge al món interior, un viatge meditatiu envoltat d’escolta, respiracions i pauses que de la tranquil·litat i la serenitat volen mirar-se el fet creatiu sense cap tipus d’urgència. Invisible és titula l’espectacle de la tercera part de la trilogia, després d’haver presentat Solochelobach el 2007

 i Scordatura el 2008

i és que Invisible ens parla que ens hem de tornar buits a fi de ser reomplerts, mal·leables per ser formats, pobres per ser enriquits, ignorants per ser instruïts, bojos per tornar-nos savis, miserables per a ser consolats, obscurs per a ser il·luminats,… Però també visibles per poder ser invisibles…

Invisible a través del procés de meditació i tenint com a base musical la segona i la quarta de les Suites de Bach, ens trasllada al món interior de l’artista, a la recerca de la pròpia espiritualitat. La màgia que sorgeix quan es realitza una connexió entre dos móns; l’espiritual i el material, el visible i l’invisible. 

“La llum no es veu. El que es veu és el reflex de la llum sobre els cossos”.

                                                             Leonardo da Vinci

Si hi aneu, no us perdeu abans l’exposició que hi ha a L’albergueria, tot a Vic, és clar, una exposició sobre El temps sagrat i el temps profà, on l’italià Matteo Ferroni, vol fer en aquest cas el contrari, fer visible allò invisible, explicar allò inexplicable. Però no ho vol fer visible com aquell qui obre una porta, no fer-ho comprensible com aquell qui tradueix mots del xinès, tot eliminant els obstacles que ens impedien de veure o narrar. No. Vol transmetre-ho creant una realitat que no existia, una realitat que és portaveu i que és nou missatge alhora.

 Vet aquí l’art, segurament.

 Si hi aneu, quedeu-vos 20’ contemplant l’obra en silenci…

 I si teniu ganes de contemplar la tardor del Montseny arribeu-vos fins a Girona per gaudir de l’inici de les Festes de Sant Narcís.

Bon cap de setmana!

Bona dansa i música! 😉

Una resposta to “L’Art de la Companyia de Dansa: Bebeto Cidra”

  1. Arts Llum « Arts Llum Says:

    […] pot expressar amb els matisos de la llum, d’aquí la frase que us posava aquest cap de setmana a Arts Dansa, de Leonardo da Vinci: “La llum no es veu. El que es veu és el reflex de la llum sobre els […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: